Res mos pertany

Així de senzill hauria de ser tot. Quan algun dia l'home deixe de posseir pel simple fet de tenir coses que li pertanyen, quan descobrisca l'essència del gust per compartir... aleshores deixarem de pertànyer. Quantes hores, històries, somnis, malsons, moments, crítiques, visites, entrades i sortides que mai acaben de tenir un amo que les protegisca. Això és justament la necessitat de no pertànyer a una persona en concret i formar part d'un tot. Quantes vegades les coses troben el seu lloc en la fórmula oberta de la conversa.

I allí, dissimuladament o obertament, és on jo trobo un nou motiu per no pertànyer!