... ha estat presa.

La dessició ha estat presa. Ningú m'ho ha demanat, però soc aquí, just davant la primera drecera del camí. He d'escollir: amunt o avall... quan, de fet, el més senzill seria continuar cap endavant o cap enrere. Quantes vegades hauré de refer el camí? I quantes, ni m'adonaré que no vaig pel camí que em pertoca? Hi ha camins que em toquen?

Segurament, n'hi ha molts que no porten enlloc, que un cop recorreguts només provoquen frustració. El neguit de saber que novament ens hem tornat a errar.

En tot cas, sempre serà bo tenir companyia al llarg del camí, si pot ser humana, bé, si no, molt millor!