Cultura versus tradició

Hom defineix tradició com el costum que ha prevalgut en el temps, de generació en generació, tot i que no necessàriament totes les tradicions estan dotades del mateix conjunt de símbols, valors, coneixements... Malauradament, però, hi ha una tendència –qui sap si inconscient- a desplaçar el terme cultura pel de tradició, com si fossen veritablement equivalents. I no és ben bé així.

Avui en dia l’ús del terme cultura s’ha barrejat amb el de tradició i en el seu nom s’han comès i s’estan cometent actes bàrbars alguns dels quals, per sort, estan desapareixent: a Zamora, a Manganeses de la Polvorosa, fins a l’any 2000, llençaven una cabra des de dalt del campanar (ara ho fan, però de cartró-pedra), mentre que a un poblet de Jaen tenen la seua versió amb el llançament d’un tito (diuen que de la bona sort!); a pobles de Castella i Extremadura encara fan la penjada i decapitació de galls (penjats d’una corda, mentre els jóvens mostren la seua destresa decapitant-los amb les espases o arrencant-los el cap amb una bona estrebada); a altres llocs organitzen ‘encierros’ d’estruços, baralles de marrans; a Tordesillas, des de fa segles, maten un bou amb llances... En definitiva, estaríem parlant de tradicions.

Ara bé, si em declaro respectuós amb la cultura, també puc dic que si la tradició ens ha de fer assumir com a propis valors de la crueltat, crec que no passaria res si algun dia es decidís acabar amb estes i altres barbàries que, ja de ple en el segle XXI, encara es reclamen com a cultura. I justament quan esta manera d’entendre la cultura com a tradició entra en l’espai públic, allò que es dissol és el problema real al qual hem d’enfrontar-nos moltes vegades: efectivament, el nostre cànon cultural és escàs, el nostre cànon cultural és insuficient.

Les tradicions tenen motius per ser apreciades des del punt de vista de la diversió, però mai cap animal hauria de sotmetre’s a actes de crueltat per a diversió de l’ésser humà. Com cap poble pot permetre’s el luxe de no incorporar nous valors culturals, davant la nova realitat social que vivim, en detriment d’un “excés de tradició”.