El somini blanc

No has pogut aclucar els ulls en tota la nit,

Pensant en el llarg viatge que t’espera.

Hi has somiat moltes vegades des que eres un vailet.

Demà seràs allà dalt, enfrontat a les ones del mar Neptú,

Acompanyat dels teus records,

Que deixaran de ser-ho ben aviat.

No tens por a perdre-ho tot, perquè no tens res.

Només ferides i un cors erm sense llaurar,

Delerós per arribar a terra ferma.

Us heu perdut,

Fa dos dies que no beus,

Que no menges,

I només plores.

Ara ho veus clar,

Mai hi arribaràs

Perquè no volen que hi arribis,

No et volen ni t’estimem.

Però jo sí, jo sí que vull que arribis,

Vull compartir-ho tot amb tu,

Vull donar-te el meu amor

I si puc, regar els teus solcs.

Recuerdo

Te regalaré mil voces fundidas de hiedra

Un beso en cada mirada,

Antes de dejarte caer

Sobre el plano inclinado de mi mano.

Te abriré los cajones de la libertad,,

Para que tus alas puedan girar

Tras marcados cometas que alcanzan

Otros espacios iluminados por ti.

Y para que no sufras en la soledad,

Tendré siempre un recuerdo para ti.

Un pensamiento, tal vez fugaz,

Para acordarme que tú estás allí.