“Probablement Déu no existeix”

‘Probablement’, quan este article aparegue publicat, els famosos autobusos que s’han vist per Barcelona estos dies ja estaran aparcats. I la polèmica, qui sap, també s’haurà aparcat. Abans de sortir al carrer, però, ja n’he sentit de molt grosses i, com sol passar sempre, la majoria per falta d’informació (alhora, bàsica per poder decidir per un mateix).

Ara fa uns mesos, Londres va ser l’escenari d’una de les campanyes publicitàries més controvertides dels últims anys. Alguns dels famosos autobusos londinencs lluïen cartells en què es podia llegir l’eslògan “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”. La campanya, promoguda per grups d’ateus anglesos i finançada amb aportacions particulars, ha tingut tant d’èxit, que altres ciutats ja l’han ‘importada’.

Tot plegat va començar quan Ariane Sherine, periodista humorista del diari The Guardian va mirar de respondre a una amenaça difosa per un grup religiós anglès en el seu web en què s’advertia els no creients que “passarien l’eternitat a l’infern, cremant en una llar de foc”. Va ser allavontes que l’Ariane va decidir crear el seu lema, que en poc temps va rebre el suport dels grups humanistes britànics i del reputat biòleg Richard Dawkins, autor del llibre The God Delusion (“El miratge de Déu”), qui va engegar la campanya fins a col•locar l’eslògan als autobusos de Londres, Manchester o Birmingham.

Un cop salvades les fronteres, dos associacions d’ateus catalanes (Unió d'Ateus i Lliurepensadors i Ateus de Catalunya), en col•laboració amb la British Humanist Association, s’han encarregat de portar-nos-el a casa nostra. La iniciativa s’ha pagat amb aportacions de particulars fetes a través del web www.busateo.org, tot i que el Tripartit no se’n lliurarà de rebre crítiques per finançar organitzacions d’ateus.

I és justament aquí on rau l’èxit d’estes campanyes, en la resposta que ràpidament s’aixeca des de l’«altra banda». Vivim en un món marcat per les religions i confessions de mil i un color, que guien els nostres calendaris amb pasqües, ramadàs i purims... Que controlen bona part del sistema escolar del país amb escoles privades, semiprivades, semiconcentrades i, fins i tot, desnatades. I just quan els d‘«una banda» fan una campanya humanista per expressar o ‘promoure’ les seues idees, ràpidament des de l’«altra banda» es torna a engegar una croada, esta vegada de màrqueting: ‘e-cristians’ també pensa fer publicitat als autobusos, l’Església rouquiana s’hi ha pronunciat rotundament en contra, a Madrid ja tenen eslògan per als seus autobusos contra el ‘probablement’... És a dir, màxima resposta. I això és justament el que fa que estes campanyes tinguen tant de ressò.

De fet, ha passat el mateix en casos de llibres (mireu, si no, el cas del tortosí Pepe Rodríguez, el ‘Salman Rushdie’ de l’església catòlica amb llibres tant famosos i adquirits per creients com ara La vida sexual del clero o Las mentidas fundamentales de la Iglesia católica –www.pepe-rodriguez-com-), pel•lícules (El Codi da Vinci), exposicions d’art, obres de teatre, etcètera, que han esdevingut famosos quan l’Església els ha criticat. És a dir, esta ‘màxima resposta’, finalment, ha acabat beneficiant els creadors de campanyes d’ateus, escriptors marcats, artistes desconeguts... Els ‘creients’ de l’eslògan li hauran de donar novament les gràcies a l’Església per allunyar-los-en cada vegada una mica més.

El món, segons el meu entendre, és ple de paradoxes, tot i que n’hi ha una que cada vegada pren més cos. Les persones que neguen l’existència de Déu i que alhora són membres de la seua església (parlo dels que en neguen l’existència, no dels no practicants). Certament, canviar d’estatus no resulta tan senzill com canviar-se el nom al DNI i posar-se’l en català... tot i que hi ha gent que per mandra, voluntat o deixadesa, mai han fet este pas. Passa el mateix que quan traiem els diners d’un compte i el deixem a zero: mentre no tanques el compte, tot i que no tingues tractes amb el banc, continuaràs amb el compte obert i pertanyent a aquell banc. El més senzill, si ja no creus en el banc, seria tancar el compte. I això mateix passa en molts casos d’ateus: no creuen en Déu, però continuen formant part de l’Església, a la qual van entrar en batejar-los.

Possiblement, això passa i ha passat durant molt de temps, per la manca d’informació, com en el perquè de la campanya. Arribats a este punt, per als interessats, us puc dir que és possible donar-se de baixa de l’Església (potser no tan fàcil com canviar-se el nom al DNI) a través de l’APOSTASIA. Es tracta de moure quatre papers i uns mesos d’espera. L’apostasia serveix tant per als religiosos que abandonen l’Església com per als catòlics que volen deixar de ser-ho. Molts diran que no paga la pena, però com a mínim ara ja sabem que és possible. Malauradament, en set anys d’escolà mai no en vaig sentir a parlar, d’esta possibilitat. Mai vaig rebre esta informació. Vaig haver d’esperar a tenir 33 anys (quin encert d’edat!!) per saber de què es tractava. Ara, no voldria que si algú més hi està interessat, que s’hagués d’esperar tants anys com va passar-me a mi. A Internet, hi ha informació per donar i vendre, sobre l’apostasia. Pàgines que expliquen fil per randa tots els passos. Jo, segurament, també podria informar les persones interessades a saber-ne més.